Información de la revista
Vol. 18. Núm. 5.
Páginas 387-390 (Septiembre - Octubre 2004)
Respuestas rápidas
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 18. Núm. 5.
Páginas 387-390 (Septiembre - Octubre 2004)
Open Access
Características de los lesionados por accidente de tráfico con alcoholemia positiva
Characteristics of road accident victims with positive blood alcohol levels
Visitas
5983
Xavier Martíneza,
Autor para correspondencia
xaviermg1975@eresmas.com

Correspondencia: Ciutat d’Elx, 27, 2-4, esc. A. 08027 Barcelona. España.
, Antoni Plasènciab,e, Alicia Rodríguez-Martosc, Elena Santamariñac, Josep Martíd, Lluís Torralbac
a Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia. Hospital Vall d’Hebron. Barcelona
b Direcció General de Salut Pública. Barcelona
c Agència de Salut Pública de Barcelona. Barcelona
d Àrea de Traumatologia. Hospital Vall d’Hebron. Barcelona
e Universitat Autónoma de Barcelona. Barcelona. España
Este artículo ha recibido

Under a Creative Commons license
Información del artículo
Resumen
Bibliografía
Descargar PDF
Estadísticas
Resumen
Objetivo

Identificar de las características diferenciales de positividad a alcohol en lesionados en accidentes de tráfico atendidos en un servicio de urgencias hospitalario.

Métodos

Estudio transversal con sujetos de 18 años o mayores, lesionados en accidentes de tráfico, atendidos en el servicio de urgencias del Área de Traumatología del Hospital Vall d’Hebron, entre julio de 2001 y febrero de 2002.

Resultados

La muestra incluyó a 431 pacientes. El 13,7% resultó positivo a la determinación de alcohol: se hallaron diferencias en los varones (odds ratio [OR] = 2,5; IC del 95%, 1,3-5,4) y los lesionados ingresados (OR = 2,7; IC del 95%, 1,3-5,4) y en los que fueron asistidos en fin de semana o festivo (OR = 3,7; IC del 95%, 2,0-6,9), de noche y madrugada (OR = 4,6; IC del 95%, 2,0-10,3) o durante la mañana (OR = 3,6; IC del 95%, 1,5-8,4).

Conclusiones

Se ha determinado la existencia de subgrupos de lesionados en accidentes de tráfico con una mayor probabilidad de alcoholemia positiva, en los cuales deberían aplicarse programas de cribado y prevención secundaria más activos desde los servicios de urgencias y de traumatología.

Palabras clave:
Cribado
Alcohol
Accidentes de tráfico
Abstract
Objective

To identify the differential features of positive blood alcohol level (BAL) in people injured in road crashes who were attended an acute care service.

Methods

Cross-sectional study of persons aged 18 years old or older injured in motor vehicle crashes who were attended in the Traumatology Emergency Department of Vall d’- Hebron Hospital (Spain) between July 2001 and February 2002.

Results

The study sample included 431 patients. A positive alcohol test was found in 13.7% of the sample. A statistically significant and independent association was found between positive BAL and male sex (odds ratio [OR] = 2.5 [95% CI, 1.3-5.4]), hospital admission (OR = 2.7 [95% CI, 1.3-5.4]), being attended on a weekend (OR = 3.7 [95% CI, 2.0-6.9]) and being attended during the night and early morning (OR = 4.6 [95% CI, 2.0-10.3]) or in the morning (OR = 3.6 [95% CI, 1.5-8.4]).

Conclusions

The present study identifies a subgroup of people injured in motor vehicle crashes with a greater likelihood of positive BAL, in whom more active screening and secondary prevention activities should be implemented within traumatology and acute care settings.

Key words:
Screening
Alcohol
Road traffic accidents
El Texto completo está disponible en PDF
Bibliografía
[1.]
A. Fabbri, G. Marchesini, A.M. Morselli-Labate, F. Rossi, A. Cicognani, M. Dente, et al.
Blood alcohol concentration and management of road trauma patients in the emergency department.
J Trauma, 50 (2001), pp. 521-528
[2.]
P. Zador, J. Krawchuck, R. Voa.
Alcohol-related relative risk of driver fatalities and driver involvement in relation to driver age and gender. An update using 1996 data.
J Stud Alcohol, 61 (2000), pp. 387-395
[3.]
M.C. Del Río, F.J. Álvarez.
Determinación de sustancias psicoactivas en fluidos orgánicos de conductores fallecidos en accidentes de circulación.
[4.]
F.J. Sesma, E. Ardanaz, J.M. Lera, T. Belzunegui, A. Sola, I. Gómez.
El riesgo de lesión en accidente de tráfico por conducción bajo los efectos del alcohol en Navarra.
Gac Sanit, 6 (1992), pp. 117-122
[5.]
M.T. Cia Lecumberri, J.M. Arévalo, E. Ardanaz, A. Barricarte, P. Chueca.
Nivel de alcohol y riesgo de lesión por accidente de tráfico en Tudela (Navarra).
Gac Sanit, 10 (1996), pp. 55-61
[6.]
L. Sánchez Pardo.
Consumo alcohólico en la población española.
Adicciones, 14 (2002), pp. 79-97
[7.]
L.M. Gentilello, F.P. Rivara, D.M. Donovan, et al.
Alcohol interventions in a trauma center as a means of reducing the risk of injury recurrence.
Ann Surg, 230 (1999), pp. 473-483
[8.]
A. Rodríguez-Martos, A. Plasència, M. Escayola, J. MartíJ, L. Torralba.
Intervención breve sobre accidentados con alcoholemia positiva desde un centro de traumatología.
Adicciones, 13 (2001), pp. 47-48
[9.]
K.H. Smolle, G. Hofmann, P. Kaufmann, A. Lueger, G. Brunner.
QED alcohol test: a simple and quick method to detect ethanol in saliva of patients in emergency departments. Comparison with the conventional determination in blood.
Intensive Care Med, 25 (1999), pp. 492-495
[10.]
A. Plasència, E. Cirera.
Accidentes de tráfico: un problema de salud a la espera de una respuesta sanitaria.
Med Clin (Barc), 120 (2003), pp. 378-379

Este estudio ha contado con el apoyo parcial del Fondo de Investigaciones Sanitarias 01/0903, del Fondo de Investigaciones Sanitarias-Redes Temáticas de Investigación Cooperativa G03/005 y del Servei Català de Trànsit.

Copyright © 2004. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Opciones de artículo
Herramientas
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?