Información de la revista
Vol. 13. Núm. 3.
Páginas 201-207 (Mayo - Junio 1999)
Respuestas rápidas
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 13. Núm. 3.
Páginas 201-207 (Mayo - Junio 1999)
Open Access
Diferencias de género en la influencia del trabajo doméstico sobre la salud
Visitas
5572
L. Artazcoz1,
Autor para correspondencia
lartazco@imsb.bcn.es

Correspondencia: Centre de Salut Laboral. Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona. Pl. Lesseps, 1. 08023 Barcelona;
, I. Cortès1,2, S. Moncada1,2, I. Rohlfs3, C. Borrell3
1 Centre de Salut Laboral. Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona
2 Institut Universitari de Salut Pública de Catalunya
3 Servei d'Informació Sanitària. Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona
Este artículo ha recibido

Under a Creative Commons license
Información del artículo
Resumen
Bibliografía
Descargar PDF
Estadísticas
Resumen
Objetivo

Analizar la influencia de la carga del trabajo doméstico en la salud de la población ocupada de Catalunya teniendo en cuenta su posible impacto diferencial en hombres y mujeres.

Sujetos y métodos

La población de estudio fueron los 2.164 hombres y 1.215 mujeres entrevistadas en la Encuesta de Salud de Catalunya (ESCA) de 1994, que realizaban un trabajo remunerado, vivían en pareja y eran cabeza de familia o pareja del cabeza de familia. La variable dependiente fue el estado de salud percibida que se dicotomizó para el análisis bivariado y multivariado.

La carga de trabajo doméstico se midió a través del número de personas en el hogar (2,3,4 o más de 4), la convivencia con menores de 15 años y la convivencia con mayores de 65 años. Las variables de ajuste fueron la edad y la clase social ocupacional. El análisis se realizó por separado para hombres y mujeres y se contrastó la existencia de asociaciones mediante el cálculo de odds ratios (OR) crudas, ajustadas por edad y por todas las variables predictoras con sus correspondientes intervalos de confianza al 95% (IC95%).

Resultados

Mientras en los hombres no se observó relación entre la carga de trabajo doméstico y el estado de salud, en las mujeres el riesgo de mal estado de salud aumentaba al hacerlo el número de personas en el hogar de modo que la OR ajustada asociada a vivir en hogares de más de cuatro personas fue 2,35 (IC95% = 1,33–4,15), en relación a vivir únicamente con la pareja. Vivir con mayores de 65 años tuvo un efecto protector en las mujeres (OR ajustada = 0,63; IC95% = 0,39–1,03).

Conclusión

El riesgo de mal estado de salud asociado a la sobrecarga representada por el trabajo doméstico en las mujeres con un trabajo remunerado apunta la necesidad de aumentar los recursos comunitarios para el cuidado de los niños, así como de incrementar la participación de los hombres en las tareas domésticas. Futuras encuestas de salud deberían incluir información sobre el número de personas de diferentes grupos de edad que viven en el hogar sobre todo en edades extremas.

Palabras clave:
Salud laboral
trabajo doméstico
empleo
encuestas de salud
estado de salud
factores relacionados con el sexo
Summary
Objective

To analyze the influence of domestic workload on the health of the working population of Catalonia, taking into account its differential impact on males and females.

Subjects and methods

The study population were the 2,164 men and 1,215 women interviewed in the Catalonian Health Survey (ESCA) of 1994, with a paid work who were the main responsible for the family unit. The dependent variable was the self-perceived health status that was dichotomized for the bivariate and multivariate analysis. The domestic workload was measured with the number of people living at home (2, 3, 4 or more than 4), living with children younger than 15 and living with older than 65. The adjusting variables were age and occupational social class. The analysis was separated for men and women and crude, adjusted for age, and for all the predictor variables odds ratios (OR) were calculated with their 95% confidence intervals (95%CI).

Results

There was no relation between domestic workload and health status among men. Among women the risk or poor health status increased with the number of people living at home with adjusted OR associated to living with more than four persons of 2.35 (95%CI = 1.33–4.15), as compared with living only with the spouse. Living with older than 65 was protector for women (adjusted OR = 0.63; 95%CI = 0.39–1.03).

Conclussions

The risk of poor health status associated to the domestic workload among women with paid work, suggests the need of increasing community resources for caring children, as well as, increasing the participation of men in the domestic work. Future health surveys should collect information about the number of people of different age strata living at home.

El Texto completo está disponible en PDF
Bibliografía
[1.]
L.M. Verbrugge.
The Twain meet:Empirical explanations of sex differences in health and mortality.
Gender, health and longevity: multidisciplinary perspectives,
[2.]
M.C. Lennon.
Work Conditions as Explanations for the Relations between Socioeconomic Status, Gender, and Psychological Disorders.
Epidemiol Rev, (1995), pp. 120-127
[3.]
M. Subirats Martori, M. Masats Folgueras, P. Carrasquer Oto.
Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990. Condicions de vida i hàbits de la població. Les condicions de vida de les dones a la ciutat de Barcelona (volum 6).
Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, (1992),
[4.]
L. Ayers, M. Cusack, F. Crosby.
Combining work and home.
Occup Med, 8 (1993), pp. 821-831
[5.]
L.M. Verbrugge.
Gender and health:An update on hypotheses and evidence.
J. Health Soc Behav, 26 (1985), pp. 156-182
[6.]
C.E. Ross, J. Mirowsky.
Does employment affect health?.
J. Health Soc Behav, 36 (1995), pp. 230-243
[7.]
I. Rohlfs, J. De Andrés, L. Artazcoz, M. Ribalta, C. Borrell.
Influencia del trabajo remunerado en el estado de salud percibida de las mujeres.
Med Clin (Barc), 108 (1997), pp. 566-571
[8.]
K.E. Macewen, J. Barling.
Daily consequences of work interference with family and family interference work.
Work stress, 8 (1994), pp. 244-254
[9.]
R. Weatherall, J. Healther, S. Macran.
Double burden or double blessing? Employment, motherhood and mortality in the longitudinal study of England and Wales.
Soc Sci Med, 38 (1994), pp. 285-297
[10.]
V. Escribá Agüir.
Trabajar fuera de casa. ¿ Mejora la salud de la mujer?.
Med Clin (Barc), 108 (1997), pp. 580-581
[11.]
E.M. Hall.
Double exposure: The combined impact of the home and work environments on psychosomatic strain in swedish men and women.
Int J Health Serv, 22 (1992), pp. 239-260
[12.]
S. Kunkel, R.C. Atchley.
Why Gender Matters: Being female is not the same as not being male.
Am J Prev Med, 12 (1996), pp. 294-296
[13.]
Document Técnic Enquesta de Salut de Catalunya.
Enquesta de Salud de Catalunya 1994.
Departament de Sanitat i Seguretat Social, Generalitat de Catalunya, (1995),
[14.]
C. Power, S. Matthews.
Origins of health inequalities in a national population sample.
Lancet, 350 (1997), pp. 1584-1589
[15.]
A. Domingo, J. Marcos.
Propuesta de un indicador de la «clase social» basado en la ocupación.
Gac Sanit, 3 (1989), pp. 320-326
[16.]
D.W. Hosmer, S. Lemeshow.
Applied logistic regression.
John Wiley and Sons Inc, (1989),
[17.]
S. Arber.
Class, paid employment and Family roles: Making sense of structural disadvantage, gender and health status.
Soc Sci Med, 32 (1991), pp. 425-436
[18.]
R. Ramos Torres.
Cronos dividido. Uso del tiempo y desigualdad entre hombres y mujeres en España.
DIDOD, (1990),
[19.]
J. Glass, T. Fujimoto.
Housework;, paid work, and depression among husbands and wives.
J Health Soc Behav, 35 (1994), pp. 179-191
[20.]
S. Rosenfield.
The costs of sharing: Wives' employment and husbands's mental health.
J Health Soc Behav, 33 (1992), pp. 213-225
[21.]
S. Haynes, M. Feinleib.
Women, Work and coronary heart disease: Prospective findings from the Framingham Heart Study.
Am J Public Health, 70 (1980), pp. 133-141
[22.]
C.E. Bird, A.M. Fremont Gender.
Time Use, and Health.
J Health Soc Behav, 32 (1991), pp. 114-129
[23.]
U. Lundberg, B. Mardberg, M. Frankenhaeuser.
The total workload of male white collar workers as related to age, occupational level, and number of children.
Scand J Psycol, 35 (1994), pp. 315-327
[24.]
L.I. Pearlin, A. Morton, E.G. Lieberman, E.G. Menaghan, J.T. Mullan.
The stress process.
J Health Soc Behav, 22 (1981), pp. 337-356
[25.]
L. Artazcoz, I. Cortés, S. Moncada.
Influencia del trabajo remunerado y del trabajo doméstico sobre el estado de salud de trabajadores y trabajadoras.
Gac Sanit, 9 (1995), pp. 88S
[26.]
A. Ruigómez, J. Alonso, J.M. Antó.
Salud percibida y capacidad funcional de la población anciana no institucionalizada de Barcelona.
Gac Sanit, 24 (1991), pp. 117-124
[27.]
C.E. Ross, C.E. Bird.
Sex Stratification and health lifestyle:Consequences for men's and women's Perceived Health.
J Health Soc Behav, 35 (1994), pp. 161-178
[28.]
J. Mossey, E. Shapiro.
Self-Rated Health: A Predictor of mortality among the elderly.
Am J Public Health, 72 (1982), pp. 800-808
[29.]
G.A. Kaplan, T. Camacho.
Perceived Health and Mortality:A Nine-Year Follow-Up of the Human Population Laboratory Cohort.
Am J Epidemiol, 117 (1983), pp. 292-304
[30.]
K. Pugliesi.
Work and well-being: Gender differences in the psychological consequences of employment.
J Health Soc Behav, 36 (1995), pp. 57-71
[31.]
M.C. Lennon, S. Rosenfield.
Women and mental health: The interaction of job family conditions.
J Helath Soc Behav, 33 (1992), pp. 316-327
[32.]
L. Dennerstein.
Mental health, work, and gender.
Int J Health Serv, 25 (1995), pp. 503-509
Copyright © 1999. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Opciones de artículo
Herramientas
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?