Journal Information
Vol. 14. Issue 3.
Pages 189-194 (May - June 2000)
Vol. 14. Issue 3.
Pages 189-194 (May - June 2000)
Open Access
Características Diferenciales del Sida en Inmigrantes Extranjeros
Visits
4575
P. García de Olalla1,
Corresponding author
polalla@imsb.bcn.es

Correspondencia: Servicio de Epidemiología. Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona. Plaça Lesseps, 1. 08023 Barcelona.
, A. Lai2, J.M. Jansà1, J.L. Bada(†)2, J.A. Caylà1
1 Servicio de Epidemiología. Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona
2 Unidad de Enfermedades Tropicales e Importadas. Centro de Atención Primaria Drassanes. Barcelona
This item has received

Under a Creative Commons license
Article information
Resumen
Objetivo

Determinar las características diferenciales del sida en inmigrantes extranjeros residentes en Barcelona.

Métodos

Estudio transversal de los casos de sida en mayores de 15 años, residentes en Barcelona, incluidos en el registro de la ciudad entre el 1-1-1988 y el 31-12-1998. Se describen características diferenciales de los inmigrantes, y se calculan Odds ratio (OR) ajustados con intervalos de confianza del 95% (IC) mediante regresión logística. Se realizó un análisis de supervivencia.

Resultados

De los 4.663 pacientes, 5% eran inmigrantes extranjeros. En el 33% de ellos el diagnóstico de sida se hizo cuando llevaban más de 10 años de residencia en España. En el análisis multivariado, los casos de sida en inmigrantes extranjeros se diferenciaban de los autóctonos en las siguientes variables: sexo (OR [hombre]: 1,70; CI:1,10–2,64), lugar de residencia (OR [distrito I]: 2,07, IC: 1,50–2,87) y modo de transmisión (OR [no uso de drogas por vía parenteral]: 4,08; IC: 2,77–5,99). No se objetivaron diferencias significativas en el análisis de supervivencia.

Conclusiones

El porcentaje de inmigrantes extranjeros entre los casos de sida es bajo, manteniéndose estable durante el periodo estudiado. Los casos de sida en inmigrantes extranjeros se diferenciaban de los autóctonos porque eran con más frecuencia hombres, residían en las zonas más deprimidas socioeconómicamente de la ciudad, y porque con menor frecuencia eran usuarios de drogas por vía parenteral.

Palabras claves:
Inmigrante
Sida
Supervivencia
Características epidemiológicas
Abstract
Background

AIDS in foreign migrants can have specific characteristics compared with that of Spanish patients.

Methods

cross-sectional study, including cases from the Barcelona AIDS register diagnosed from 1988 to 1998. Global characteristics of migrants are compared with those of Spanish patients. Adjusted odds ratio (OR) with 95% confidence interval (CI) were calculated through logistic regression. A formal analysis was also performed.

Results

among the 4,663 patients included, 5% were migrants. 33% of patients were diagnosed with AIDS 10 years after having migrated to Spain. They differentiate at the multivariate level by sex (OR [male]: 1,70; CI: 1,10–2,64), district of residence (OR [district I]: 2,07, IC: 1,50–2,87) and transmission pattern (OR [other than injecting drug users]: 4,08; IC: 2,77–5,99). No significant differences in survival were showed.

Conclusions

the percentage of migrants among AIDS cases in Barcelona is low. Migrants are more frequently men, more often live in the inner city and are less frequently injecting drug users.

Key words:
Migrant
AIDS
Survival
Epidemiologic characteristics
Full text is only aviable in PDF
Bibliografía
[1.]
C. Pereda, M.A. Prada, W. Actis.
Situación y problemática de los inmigrantes en España. Informe contextual 1991.
[2.]
J.I. Urenda.
Informe sobre immigració estrangera a Barcelona.
Oficina del Comissionat de l'Alcaldia per a la defensa dels Drets Civils, (1993),
[3.]
M.J. Vidal Domínguez.
Movilidad espacial del colectivo magrebí: Madrid, ¿ciudad de tránsito o de permanencia? Inmigración magrebí en España. El retorno de los moriscos.
[4.]
Anónimo. OECD.
Situación actual en el campo de las migraciones.
¿, (1990),
[5.]
D. Fernández de Valderrama.
The new host: the case of Spain.
Int Migration Rev, 26 (1993), pp. 169-181
[6.]
Observatori Permanent de la Immigració a Barcelona.
Dades del Govern Civil II.
[7.]
La immigració: estrangera a Barcelona..
L'Observatori Permanent de la Immigració a Barcelona 1994–1997. Ajuntament de Barcelona.
[8.]
J. Decosas, F. Kane, J.K. Anarfi, K.D. Sodji, H.U. Wagner.
Migration and AIDS.
Lancet, 346 (1995), pp. 826-828
[9.]
J.M. Jansà, JR. Villalbí.
La salud de los inmigrantes y la atención primaria.
Aten Primaria, 15 (1995), pp. 320-327
[10.]
P. García de Olalla, M. Vall, M. Miret, R. Clos, J. Casabona, J.A. Caylà.
Exhaustividad de la notificación de los casos de sida en Cataluña: Un estudio basado en las solicitudes de determinaciones de linfocitos CD4 y en la prescripción de antirretrovirales.
Rev Esp Salud Pública, 72 (1998), pp. 501-507
[11.]
Centers for Disease Control.
Revision of the CDC surveillance case definiton for Acquired Immunodeficiency Syndrome.
MMWR, 36 (1987), pp. 1S
[12.]
European Centre for the Epidemiological Monitoring of AIDS.
1993 revision of the European AIDS surveillance case definition.
AIDS Surveillance in Europe, Quarterly Report, 37 (1995), pp. 23-28
[13.]
D.G. Kleinbaum, L.L. Kupper, K.E. Muller.
Applied regression Analysis and Other Multivariate Methods.
[14.]
M.J. Norussis.
SPSS/PV+ for the IBM PC/XT/AT.
[15.]
Epidemiological Graphics, Estimation and Testing Package (EGRET). Seattle, Washington: Statistics and Epidemiology Research Corporation; 1990.
[16.]
D. Black, J. Morris, S. Smith, P. Towsend.
The Black Report.
Inequalities in Health: The Black report and The Health Divide,
[17.]
C. Borrell i Thió.
Les desigualtats socials en la Salut. Revisió de la bibliografia.
[18.]
C. Borrell, A. Plasència, I. Pasarín, V. Ortún.
Widening social inequalities in mortality: the case of a southern European city.
J Epidemiol Community Health, 51 (1997), pp. 659-667
[19.]
I. Pasarín, C. Borrell, A.G. Plasència, P. de Olalla, H. Galdós-Tangüis, M.T. Brugal.
Les desigualtats socials de salut a Barcelona.
Barcelona societat, 7 (1997), pp. 45-54
[20.]
R. Wallace, D. Wallace.
Inner-city disease and the public health of the suburbs: the sociogeografics dispersion of point-source infecction.
Environment and planning, 25 (1993), pp. 1707-1723
[21.]
A. Marco, R. Guerrero, A.M. Rodríguez, M. Escribano, V. Humet, E. Mercadé, et al.
Características de los casos de sida detectados en una prisión de Barcelona (1991–1993).
Aten Primaria, 15 (1995), pp. 487-628
[22.]
J. García Vidal, J.M. Jansà López del Vallado, P. García de Olalla Rizo, I. Barnés Vayés, J.A. Caylà Buqueras.
Enfermedades infecciosas y características de los inmigrantes extranjeros en el centro penitenciario de hombres de Barcelona.
Rev Esp Salud Pública, 72 (1998), pp. 197-208
[23.]
M.T. Brugal, J.A. Caylà, E. Díez, H. Galdós-Tangüis, P. García de Olalla, J.M. Jansà, et al.
Un Pla de Prevenció i Control de la sida per a Barcelona.
Institut Municipal de Salut Pública, (1998),
[24.]
A. Rodés.
Monitoratge de la prevalença d'infecció per l'HIV i dels comportaments associats amb la seva transmissió entre les persones que s'injecten drogues il·legals. Departament de Sanitat i Seguretat Social.
[25.]
J.A. Caylà, A. Marco, A. Bedoya, R. Guerrero, J. García, V. Martín, et al.
Differential characteristics of AIDS patients with a history of incarceration.
Int J Epid, 24 (1995), pp. 1188-1196
[26.]
F. Chaves, F. Dronda, A. González, F. Fernández, S. Catalán.
Tuberculosis en población penitenciaria: estudio de 138 casos.
Med Clin (Barc), 101 (1993), pp. 525-529
[27.]
P. García de Olalla, J.A. Caylà, J.M. Jansà, H. Galdós-Tangüis, M.T. Brugal, H. Pañella, et al.
Sida a Barcelona 45. Situació a 30 de septembre de 1999. Institut Municipal de Salut Pública.
[28.]
P. García de Olalla, J.A. Caylà, M.T. Brugal, H. Galdós-Tangüis, J.M. Jansà, R. Clos.
Evolución de la mortalidad y supervivencia del sida en Barcelona (1981–1997).
Med Clin (Barc), 113 (1999), pp. 169-170
Copyright © 2000. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Article options
Tools
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?