Journal Information
Vol. 5. Issue 27.
Pages 260-264 (November - December 1991)
Vol. 5. Issue 27.
Pages 260-264 (November - December 1991)
Open Access
Comparación de la Información Obtenida en Una Encuesta de Salud Por Entrevista Con Los Registros de Atención Primaria
Comparison of the Information Obtained in a Health Interview Survey with Primary Care Medical Records
Visits
4032
Silvia de Sanjosé Llongueras*,***, Josep M. Antó Boqué**, Jordi Alonso Caballero**
* International Agency for Research on Cancer, Lyon.
** Institut Municipal d'lnvestigació Médica. Ajuntament de Barcelona.
This item has received

Under a Creative Commons license
Article information
Resumen

Para estimar el nivel de infradeclaración de las visitas médicas en las encuestas de salud por entrevista y comparar los trastornos crónicos declarados con los registrados en la historia clínica médica, se entrevistó a 203 personas que habían sido visitadas por su médico en un Centro de Atención Primaria, en el periodo de las 2 semanas posteriores a dicha visita.

La infradeclaración a la pregunta de «visita médica» fue del 15,3% (31 personas respondieron negativamente). No se encontraron diferencias en el nivel de infradeclaración según la edad, el sexo, el nivel educativo o el estátus socioeconómico. Al comparar la declaración de padecer trastornos crónicos específicos con la información de la historia clínica, se observó una máxima concordancia para la hipertensión arterial (concordancia global = 91,6% y un índice kappa de 0,71), concordancia que fue mínima para «el dolor de espalda crónico» (77.8% y 0.14, respectivamente).

El nivel de infradeclaración de la utilización médica es moderado y no cuestiona el uso de dicha pregunta en el análisis de las diferencias sociales del acceso sanitario Los resultados sugieren, sin embargo, que la estimación de la prevalencia de trastornos crónicos específicos a partir de los datos de las encuestas de salud por entrevista debe ser realizado con mucha precaución.

Palabras clave:
Encuestas de salud
Cuestionarios
Validez
Falsos negativos
Trastornos crónicos
Visita médica
Salud percibida
Summary

To estimate the levels of under reporting of medical visits and to compare the reporting of chronic restrictive diseases, 203 individuals who had been visited in a Primary Health Center were interviewed in the period of two weeks following the medical visit.

Under reporting of a medical visit was identified in 31 (15.3%) of the users. The level of under reporting was not related with age. sex, education or socioeconomic status.

Reporting of chronic restrictive illness was compared with the information recorded in the user's medical record. The highest global agreement (91.6%) was observed for hypertensive disease (kappa index = 0.71), while the lowest agreement was found for chronic back pain (global agreement = 77,8% and kappa index = 0,14).

Since underreporting of medical visits was moderate, the results suggest that this question can be used for the analysis of social differences in the access to health services. Nevertheless, estimation of the prevalence of chronic limiting conditions in a health interview survey should be done with great caution.

Key words:
Health Survey
Questionnaires
Validity
False negatives
Chronic condition
Medical visit
Perceived health status
Full text is only aviable in PDF
Bibliogrífia
[1.]
K.L. White.
Health surveys: who, why and what?.
Wld Health Stat Quart, 38 (1985), pp. 2-14
[2.]
A. Cartwright.
Memory errors in morbidity surveys.
Mildbank Mem Fund Quart, 41 (1963), pp. 5-24
[3.]
P. Enterline.
A Validation of information provided by household respondants in health surveys.
Am J Public Health, 40 (1959), pp. 205-212
[4.]
U.S. National Health Survey.
Comparison of hospitalization reporting three survey procedures.
Public Health Service, (1963),
[5.]
U.S. National Health Survey.
Health interview responses compared with medical records.
Public Health Service, (1961),
[6.]
Rothman K.J., R.J. Haggerty.
Measuring the use of health services by household interviews: a comparison by procedures in three child health surveys.
Int J Epidemiol, 3 (1974), pp. 71-81
[7.]
D. Mechanic, M. Newton.
Some problems in the analysis of morbidity data.
J Chron Dis, 18 (1965), pp. 569-580
[8.]
Linn BS, Linn MW. Objective and self-assessed health in the old and very old. Soc Sci Med; 14: 344–315.
[9.]
J.A. Mossey, E. Shapiro.
Self-rated health: a predictor of mortality among the elderly.
Am J Public Health, 72 (1982), pp. 800-808
[10.]
E.S. Ford, Y. Harel, G. Heath, R.S. Cooper, C.J. Caspersen.
Test characteristics of self-reported hypertension among Hispanic population: findings from the Hispanic Healt and Nutrition Examination Survey.
J Clin Epidemiol, 43 (1990), pp. 159-166
[11.]
J.M. Anto, A. Company, A. Domingo.
Encuesta de salud de Barcelona.
Area de Salut Pública, Ajuntament de Barcelona, (1985),
[12.]
Departamento de Sanidad y Consumo.
Encuesta de salud de la Comunidad Autónoma Vasca.
Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, (1987),
[13.]
J. Alonso, J.M. Antó.
Enquesta de salut de Barcelona 1986.
Area de Salut Pública, Ajuntament de Barcelona, (1989),
[14.]
Subdirección de planes de salud.
Encuesta Nacinalde Salud.
Mimsterio de Samdad y Consumo, (1990),
[15.]
Anónimo.
Manual d'mtruccions de la H.C.A.P. Història clinica per a I'Assistènci Primària.
Departament de Sanitat i Seguretat Social, Generalitat de Catalunya, (1984),
[16.]
A. Domingo, J. Marcos.
Propuesta de un indicador de la «clase social» basado en la ocupación.
Gac Sanit, 3 (1983), pp. 320-326
[17.]
J.L. Fleiss.
Statistical methods lor rates and proportions.
pp. 212-225
[18.]
A.M. Lilienfeld, D.E. Lilienfeld.
Fundamentos de epidemiologia.
pp. 130-135
[19.]
A. Kroeger.
Health interview surveys in developing countries: a review of methods and results.
Int J Epidemiol, 12 (1983), pp. 465-481
[20.]
R. Andersen.
Health status indices and access to medical care.
Am J Public Health, 68 (1978), pp. 458-463
[21.]
J. Alonso, J.M. Anló.
Desigualtats de salut a Barcelona.
Gac Samt, 2 (1988), pp. 4-12
[22.]
A.J. Barsky.
Hidden reasons some patients visit doctors.
Ann Intern Med, 94 (1981), pp. 492-498
[23.]
H.B. Beckmann, R.M. Frankel.
The effects of physician behavior on the collection of data.
Ann Intern Med, 101 (1984), pp. 692-696
[24.]
Freidin R, Goldman L, Cecil R. Patient-physician concordance in problem identification in primary care settings. Ann Intern Med 1980.
[25.]
A.J. Barsky.
Patients who amplify bodily sensations.
Ann Intern Med, 91 (1979), pp. 63-70
[26.]
C. La Vecchia, R. Pagano, E. Negri, A. Decarli.
Smoking and prevalence of disease in the 1983 Italian National Health Survey.
Int J Epidemiol, 17 (1988), pp. 50-55
Copyright © 1991. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Article options
Tools
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?