Journal Information
Vol. 9. Issue 46.
Pages 11-27 (January - February 1995)
Vol. 9. Issue 46.
Pages 11-27 (January - February 1995)
Open Access
La mortalitat a catalunya: descripció i, comparació per edat i sexe
La Mortalidad en Cataluña: Descripción y Comparación Según edad y Sexo
Mortality Experience of Catalonia: Description and Comparison by age and Gender
Visits
4382
Montserrat Rué i Monné1,*, Antoni Alegre i Escolano2, Glòria Pérez i Albarracín3
1 Servei d'Epidemiologia i Informació Clíniques. Consorci Hospitalari Parc Taulí. Sabadell (Barcelona)
2 Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Universitat de Barcelona
3 Servei d'Informació i Estudis. Direcció General de Recursos Sanitaris. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya
This item has received

Under a Creative Commons license
Article information
Resum
Objectiu

—Avaluar l'ajust de les IIeis paramètriques de mortalitat proposades per Heligman i Pollard a l'experiència de mortalitat de Catalunya, pertal d'utilizarles per descriure i comparar la mortalitat a Catalunya per edat i sexe, en els períodes 1985–1986 i 1990–1991.

Material i mètode

—Les fonts d'informació han estat les estadístiques de mortalitat, el Padró de 1986 i el Cens de 1991 de Catalunya. Les probabilitats condicionals de morir observades s'han ajustai mitjançant les IIeis paramètriques que van formular Heligman i Pollard. Aquestes IIeis informen deis trets característics de la mortalitat en la infantesa, la joventut i les edats adultes. La bondat de l'ajust s'ha avaluat amb el test χ2, «sign test», test d'Steven i determinació deis «outliers».

Resultats

—A Catalunya, entre els períodes 1985–86 i 1990–91 s'ha produït un augment de la probabilitat de morir entre les edats de 16 a 40 anys, el quai ha estat més marcat entre els homes. En les edats superiors als 40 anys, en els homes, la probabilitat de morir s'ha mantingut estable, en canvi, en les dones ha disminuït. En la infantesa la mortalitat ha disminuït molt lleugerament entre els dos períodes. L'esperança de vida en néixer, en el homes, ha passat de 74,12 anys en el periode 1985–86 a 73,85 anys en el periode 1990–91. En canvi, en les dones, l'esperança de vida en néixer ha passat de 80,08 anys a 80,88 anys entre els dos períodes. Aquesta evolució oposada de la mortalitat ha augmentai les diferències en la mortalitat per sexes.

Conclusions

—Les Ileis de Heligman i Pollard s'han mostrat útils per descriure la mortalitat per edat i sexe de manera més detallada i per analitzar l'evoluciô del fenomen en el temps. L'evolució desfavorable de la mortalitat entre els homes joves residents a Catalunya ha contribuït a invertir la tendència creixent de l'esperança de vida en néixer en el segle vint.

Paraules clau:
Lleis paramètriques de mortalitat
Models de Heligman-Poliard
Difèrencies en mortalitat
Resumen
Objetivo

—Evaluar el ajuste de las leyes paramétricas de mortalidad propuestas por Heligman y Pollard a la experiencia de mortalidad de Cataluña, con el fin de utilizarlas para describir y comparar la mortalidad en Cataluña por edad y sexo, en los períodos 1985–1986 y 1990–1991.

Material y método

—Las fuentes de información utilizadas han sido las estadísticas de mortalidad, el Padrón de 1986 y el Censo de 1991 de Cataluña. Las probabilidades de morir observadas se han ajustado mediante las leyes paramétricas de mortalidad formuladas por Heligman y Pollard. Estas leyes informan de los rasgos característicos de la mortalidad en la infancia, la juventud y las edades adultas. La bondad del ajuste se ha evaluado mediante el test χ2, «sign test», test de Steven y determinación de «outliers».

Resultados

—En Cataluña, entre los periodos 1985–86 y 1990–91 se ha producido un aumento de la probabilidad de morir entre las edades de 16 a 40 años, el cual ha sido más marcado entre los hombres. En las edades superiores a los 40 años, en los hombres, la probabilidad de morir se ha mantenido estable, en cambio, en las mujeres ha disminuido. En la infancia la mortalidad ha disminuido muy ligeramente entre los dos periodos. La esperanza de vida al nacer, en los hombres, ha pasado de 74,12 años en el periodo 1985–86 a 73,85 años en el periodo 1990–91. En cambio, en las mujeres, la esperanza de vida al nacer ha pasado de 80,08 años a 80,88 años entre los dos períodos. Esta evolución opuesta de la mortalidad ha aumentado las diferencias en la mortalidad por sexo.

Conclusiones

—Las leyes de Heligman y Pollard se han mostrado útiles para describir la mortalidad por edad y sexo de forma más detallada y para analizar la evolución del fenómeno en el tiempo. La evolución desfavorable de la mortalidad entre los hombres jóvenes residentes en Cataluña ha contribuido a invertir la tendencia creciente de la esperanza de vida al nacer en el siglo veinte

Palabras clave:
Leyes paramétricas de mortalidad
Modelos de Heligman-Pollard
Diferencias en mortalidad
Summary
Objective

—To assess the fit of the parametric mortality laws proposed by Heligman and Pollard to the mortality experience of Catalonia (Spain) with the goal o describing and comparing mortality by age and gender in the time periods 1985–86 and 1990–91.

Data and methods

—The data were obtained from the official mortality Registry and population Census for the respective years. Observed conditional probabilities o dying by age and gender were adjusted using the parametric mortality laws formulated by Heligman anc Pollard. These laws provide information about mortality characteristics in childhood, in youth and in adults. Goodness of fit of the models was assessed using chi square, sign, and Steven's tests. Significant outliers were also determined and considered in the analysis.

Results

In Catalonia from 1985–86 to 1990–91 the probability of dying increased among people aged 16 to 40 years, this being higher in males as compared to females. For people older than 40 years of age the probability of dying in males did not change, but decreased for females. In this time period, the probability of dying slightly decreased during childhood. The life expectancy at birth for males decreased from 74.12 years in 1985–86 to 73.85 years in 1990–91. In contrast, the life expectancy at birth for females increased from 80.08 years in 1985–86 to 80.83 in 1990–91, thus widening mortality differences by gender.

Conclusions

Heligman and Pollard laws of mortality are useful in describing mortality by age and gender, as well as in analyzing the evolution of mortality over time. The unfavorable evolution of mortality among young men living in Catalonia has contributed to reversing the trend of life expectancy at birth in the twentieth century.

Key words:
Parametric mortality laws
Heligman-Pollard models
Mortality differences
Full text is only aviable in PDF
Bibliografía
[1.]
S.F. Bloomfield, S. Haberman.
Graduation: some experiments with kernel methods.
J Institut Actuaries, 114 (1987), pp. 339-369
[2.]
A.R. Barnett.
Criteria of smoothness.
J Institut Actuaries, 112 (1985), pp. 331-367
[3.]
B. Gompertz.
On the nature of the function expressive of the law of human mortality, and on a new mode of determining the value of life contingencies.
Phil Trans Roy Soc, 115 (1825), pp. 513-585
[4.]
W.M. Makeham.
On the law of mortality.
J Institut Actuaries, 13 (1867), pp. 325-358
[5.]
P.N. Thiele.
On a mathematical formula to express the rate of mortality throughout the whole life span.
J Institut Actuaries, 16 (1872), pp. 313-329
[6.]
L. Heligman, J.H. Pollard.
The age pattern of mortality.
J Institut Actuaries, 107 (1980), pp. 49-80
[7.]
Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya..
Padrons Municipals d'habitants de Catalunya. 1986. Estructura de la població: sexe, edat, estat civil.
[8.]
Institut d'Estadística de Catalunya.
Cens Població 1991. Vol 3. Estructura de la població: sexe, edat i estat civil. Dades municipals.
[9.]
R.C. Elandt-Johnson, N.L. Johnson.
Survival models and data analysis.
[10.]
Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Anàlisi de la mortalitat a Catalunya 1983 a 1990.
[11.]
Microsoft Corporation.
Microsoft Fortran for MS-DOS. Release 5.0.
[12.]
Numerical Algorithms Group (NAG).
Fortran Workstation Library. Release 1.
Microsoft Corporation, (1986),
[13.]
B. Benjamin, J.H. Pollard.
The analysis of mortality and other actuarial statistics.
[14.]
Chin Long Chiang.
The life table and its applications.
R. E. Krieger, (1984),
[15.]
D.O. Forfar, J.J. McCutcheon, A.D. Wilkie.
On graduation by mathematical formula.
J Institut Actuaries, 115 (1988), pp. 1-149
[16.]
W. Perks.
On some experiments in the graduation of mortality statistics.
J Institut Actuaries, 63 (1932), pp. 12-40
[17.]
T.N.E. Greville.
Recent developments in graduation and interpolation.
J Am Stat Soc, 43 (1948), pp. 428-441
[18.]
N. Keyfitz.
A unified approach to inerpolation and graduation.
Demography, 3 (1966), pp. 528-536
[19.]
Nacions Unides.
MORTPAK-LITE: The United Nations software package for mortality measurement. Interactive software for the IBM-PC and compatibles. Número de venda E.88.XIII.2.
[20.]
A. Rogers, K. Gard.
Applications of the Heligman/Pollard model mortality schedule.
Population Bulletin of the United Nations, 30 (1991), pp. 79-105
[21.]
A.J. Coale, E.E. Kisker.
Mortality crossovers: reality or bad data?.
Population Studies, 40 (1986), pp. 389-401
[22.]
M. Rué.
Les Ileis de mortalitat: un ajust paramètric per a Catalunya i Espanya (tesi doctoral).
[23.]
J.M. Giné.
Mortalidad por accidentes de tráfico en Cataluña y otras comunidades autónomas (1983–1990).
Gac Sanit, 6 (1992), pp. 164-169
[24.]
J. Castilla, J. Iñigo, J.M. Sendra, O. Tello.
Años potenciales de vida perdidos por síndrome de inmunodeficiencia adquirida en España, 1981–1990.
Med Clín (Barc), 100 (1993), pp. 245-248
[25.]
B. Iglesias, J.A. Caylà, H. Galdós, N. Montellà.
Impacto del SIDA en el aumento de la mortalidad prematura en la ciudad de Barcelona (carta).
Med Clin (Barc), 101 (1993), pp. 676
[26.]
J. Roca.
Epidemiología de la mortalidad por reacción aguda adversa a drogas en la ciudad de Barcelona, 1978–1989. (tesi doctoral).
[27.]
Ajuntament de Barcelona.
Mortalitat a la ciutat de Barcelona 1986 i 1991.
[28.]
Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Seguiment de lamortalitatper accidents de trànsiten els residents a Catalunya.
Butlletí Epidemiològic de Catalunya, 12 (1993), pp. 99-105
Copyright © 1995. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Article options
Tools
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?