Información de la revista
Vol. 7. Núm. 38.
Páginas 205-220 (Septiembre - Octubre 1993)
Respuestas rápidas
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 7. Núm. 38.
Páginas 205-220 (Septiembre - Octubre 1993)
Open Access
Desigualtats de mortalitat en els barris de barcelona, 1983–89
Desigualdades de mortalidad en los barrios de barcelona, 1983–89
Inequalities in Mortality in the wards of Barcelona, 1983–89
Visitas
3868
Carme Borrell i Thió*, Antoni Arias i Enrich
Servei d'Informació Sanitária. Institut Municipal de la Salut de Barcelona
Este artículo ha recibido

Under a Creative Commons license
Información del artículo
Resum

L'objectiu d'aquest estudi és descriure les diferències de mortalitat ais 38 barris de Barcelona durant els anys 1983–89.

Les dades de mortalitat deis anys 1983–89 han procedit deis Butlletins Estadístics de Defunció. Els indicadors calculats pels 38 barris i el 10 districtes de la ciutat han estat la Raó de Mortalitat Comparativa, la Raó d’Anys Potenciáis de Vida Perduts i l'Esperanga de Vida en Néixer. S'harealitzat unaanálisidescriptivadels diferents indicadors per barris i districtes i una anàlisi de conglomerats. Els barris d'un mateix districte s'han considerat homogenis per a un determinat indicador quan tots els valors dels barris eren superiors, igual o inferiors a l'indicador del districte.

El barri amb uns indicadors més desfavorables i per tant en pitjor situació ha estat el de Montjuïc, barri cèntric i fins fa poc zona de barraquisme. En segon lloc han destacat els quatre barris del centre i nucli històrie de la ciutat. Altres barris amb mortalitat elevada han estat barris més perifèrics (la majoria d'ells de creadó molt més recent) com són Ciutat Meridiana, Bon Pastor i Zona Franca i també altres bans antics com és el de Poblé See. L’análisi de conglomerats ha mostrat com els barrisque han tingut la mortalitat més elevada han quedat agrupats en conglomerats diferents i separats de la resta de barris. Cinc deis 10 districtes minicipals han estat consideráis homogenis.

Aquest estudi ha permès conèixer una distribució geográfica de la mortalitat a la ciutat de Barcelona diferent de la conegúda fins ara havent esfudiat els 10 districtes municipals.

Paraules clau:
Mortalitat
Desigualtats de salut
Salut urbana
Árees petites
Resumen

El objetivo de este estudio es describir las diferencias de mortalidad en los 38 barrios de Barcelona durante los años 1983–89.

Los datos de mortalidad de los años 1983ndash;89 han procedido de los Boletines Estadísticos de Defunción. Los indicadores calculados para los 38 barrios y los 10 distritos de la ciudad han sido la razón de Mortalidad Comparativa, la Razón de Años Potenciales de Vida Perdidos y la Esperanza de Vida al Nacer. Se ha realizado un análisis descriptivo de los diferentes indicadores por barrios y distritos y un análisis de conglomerados. Los barrios de un mismo distrito se han considerado homogéneos para un determinado indicador cuando todos los valores de los barrios eran superiores, iguales o inferiores al indicador del distrito.

El barrio con unos indicadores más desfavorables y portanto en peor situación ha sido el de Montjuïc, barrio céntrico y hasta hace poco zona de barraquismo. En segundo lugar, han destacado los cuatro barrios del centro y núcleo histórico de la ciudad. Otros barrios con mortalidad elevada han sido barrios más periféricos (la mayoría de ellos de creación mucho más reciente) como son Ciutat Meridiana, Bon Pastor y Zona Franca y también otros barrios antiguos como el de Poblé Sec. El análisis de conglomerados ha mostrado cómo los barrios que han tenido la mortalidad más elevada han quedado agrupados en considerados diferentes y separados del resto de barrios. Cinco de los 10 distritos municipales han sido conglomerados homogéneos.

Este estudio ha permitido conocer una distribución geográfica de la mortalidad en la ciudad de Barcelona, diferente a la conocida hasta ahora habiendo estudiado los 10 distritos municipales.

Palabras clave:
Mortalidad
Desigualdades de salud
Salud urbana
Áreas pequeñas
Summary

This study is aimed to describe the differences in mortality among the 38 wards of the city of Barcelona for the period 1983–89.

Mortality data for years 1983 to 1989 came from the death certificates. The indicators used for the 38 city wards and the 10 city districts were: Comparative Mortality Figure, Ratio, Ratio of Potential Years of Life Lost, and Life Expectancy at birth. Adescriptive analysis of these indicators by wards and district is offered; a cluster analysis based on these indicators was also performed. Wards from the samedistrict are considered homogeneous for a given indicator, when all ward's values are higher, equal or lower to district average.

The ward with the most unfavourable indicators and worst situation was Montjuïc, an exponent of shanty town problems until few years ago and located near the centre. Next in ranking, from worst to best situation, did appear the four wards of the city centre district, the old historical quarter. Other wards with high mortality rates were some peripheral areas, nearly all built recently such as Ciutat Meridiana, Bon Pastor and Zona Franca, and also other old wards, such as Poble Sec. Cluster analysis classified the wards with higher mortality in several different clusters, clearly splitted from the other more homogeneous wards. Five of 10 districts have been considered as homogeneous.

This study has allowed a deeper knowledge of the geographical distribution of mortality in the city of Barcelona, until now analysed by city districts.

Keywords:
Mortality
Healt inequalities
Urban health
Small areas
El Texto completo está disponible en PDF
Bibliografía
[1.]
C. McCord, H.P. Freeman.
Excess mortality in Harlem.
N Engl J Med, 322 (1990), pp. 173-177
[2.]
P. Townsend, P. Phillimore, A. Beattie.
Health and deprivation. Inequality and the North.
Routledge, (1988),
[3.]
V. Carstairs, R. Morris.
Deprivation and Health in Scotland.
Aberdeen University Press, (1991),
[4.]
M.G. Marmot, M.J. Shipley, G. Rose.
Inequalities in death - specific explanations of a general pattern?.
Lancet, i (1984), pp. 1003-1006
[5.]
M.G. Marmot, M. Kogevinas, M.A. Elston.
Social/economic status and disease.
Ann Rev Public Health, 8 (1987), pp. 111-135
[6.]
A. Fox.
Socio-economic differences in mortality and morbidity.
Scand J Soc Med, 180 (1990), pp. 1-8
[7.]
L. Lemkow.
Socio-economic status differences in health.
Soc Sci Med, 22 (1986), pp. 1257-1262
[8.]
P. Townsend, N. Davidson, M. Whitehead.
Inequalities in health: The Black Report and The Health Divide.
Penguin Books, (1988),
[9.]
R. Gispert.
La variable professió en les estadistiques de mortalitat.
Gac Sanit, 11 (1989), pp. 371-376
[10.]
C. Borrell, A. Plasència, H. Pañella.
Excés de mortalitat en una área urbana cèntrica: el cas de Ciutat Vella a Barcelona.
Gac Sanit, 5 (1991), pp. 243-253
[11.]
J. Costa.
Desigualtats en la mortalitat ais barris de Barcelona: la seva relació amb l'atur, l'analfabetlsme i la categoría professional.
Tesi doctoral, (1989),
[12.]
C. Borrell, A. Plasència.
Mortalitat perinatal a Barcelona, 1985–1987.
Àrea de Salut Pública, (1988),
[13.]
Padró d'Habitants 1986. Estadística Municipal. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 1988.
[14.]
N.E. Breslow, N.E. Day, Rates and rate standardization.
Statistical Methods in Cancer Research. Voume II: The design and analysis of cohort studies. International Agency for Research on Cancer.
Lyon, (1987),
[15.]
J.M. Romeder, J.R. McWhinnie.
Potential years of life lost between ages 1 and 70: an indicator of premature mortality for health planning.
Int J Epidemiol, 6 (1977), pp. 143-151
[16.]
J.C. Kleiman.
Age-adjusted mortality indexes for small areas: applications to health planning.
Am J Public Health, 67 (1977), pp. 834-840
[17.]
F.G. Benavides, S. Pérez, A. Cayuela, A. Nolasco, H. Vanaclocha.
Col-lectiu d'Estudis de Mortalitat del País Valencià. Razón de años de vida perdidos evitables: un indicador para identificar exceso de mortalidad en áreas de salud.
Gac Sanit, 4 (1990), pp. 12-17
[18.]
H.S. Shryock, J.S. Siegel.
The methods and materials of demography.
Academic Press, Inc, (1976),
[19.]
B. González.
Análisis multivariante. Aplicación en el ámbito sanitario.
[20.]
C. Borrell, H. Pañella, A. Plasència.
Mortalitat agregada a la ciutat de Barcelona 1983–1987 Análisi a nivell dels 10 districtes municipals. Estadistiques de Salut.
Ajuntament de Barcelona, (1991),
[21.]
J. Alonso, J.M. Antó.
Desigualdades de salud en Barcelona.
Gac Sanit, 2 (1988), pp. 4-12
[22.]
F. Miguélez, P. López.
Enquesta Metropolitana 1986. Condicions de vida i hàbits de la pobladó de I'àrea metropolitana de Barcelona. Volum 19. La pobresa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Mancomunitatde Municipis de l'Área Metropolitana de Barcelona. Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona.
Barcelona, (1988),
[23.]
E. Sampere, J. Soler, P. Ferrando.
L'evolució dels indicadors socials a Barcelona: 1981–1986.
Caracteristiques principals. Área de Serveis Socials. Ajuntament de barcelona, I (1988),
[24.]
A. Arias, M. Rebagliato, M.A. Palumbo, R. Bellver, J. Ashton, C. Colomer, J. Costa, P. Flynn, C. Álvarez-Dardet.
Desigualdades en salud en Barcelona y Valencia.
Med Clin (Barc), 100 (1993), pp. 281-287
[25.]
C.D. Jenkins, R.W. Tuthill, S.I. Tannenbaum, C.R. Kirby.
Zones ofexcess mortality in Massachusetts.
N Engl J Med, 296 (1977), pp. 1354-1356
[26.]
J.A.M. Van Oers, J.H.M. Teeuwen.
Socio-economic status and differences in mortality between Rotterdamneighbourhoods.
Tijdschrift Sociale Gezondheidszorg, 69 (1991), pp. 55-60
[27.]
F.J. Martín, J.C. March.
Desigualdades sociales en salud en la ciudad de Máiaga.
Gac Sanit, 32 (1992), pp. 198-206
[28.]
A. Casi, C. Moreno.
Desigualdad ante la muerte: estudio comparativo entre Comunidades de Navarra en el segmento de población de 25 a 74 años.
Atención Primaria, 10 (1992), pp. 543-548
[29.]
D. Blane, G.D. Smith, M. Bartley.
Social class differences in years of potential life lost, size, trends, and principal causes.
Br Med J, 301 (1990), pp. 429-432
[30.]
D. Hume, J. Womersley.
Analysis of death rates in the population aged 60 years and over of Greater Glasgow by postcode sector of residence.
J Epidemiol Comm Health, 39 (1985), pp. 357-363
[31.]
E. Rogot, P.D. Sorlie, N.J. Johnson.
Life expectancy by employment status, income, and education in the Longitudinal Mortality Study.
Public Health Reports, 107 (1992), pp. 457-461
[32.]
P.H. Wise, M. Kotelchuck, M.L. Wilson, M. Mills.
Racial and socioeconomic disparities in childhood mortality in Boston.
N Engl J Med, 313 (1985), pp. 360-366
[33.]
D. Vagerö, V. Östberg.
Mortality among children and young persons in Sweden in relation to childhood socioeconomic group.
J Epidemiol Comm Health, 43 (1989), pp. 280-284
[34.]
J.F. Forbes, F.A. Boddy, R. Pickering, M. Wyllie.
Perinatal mortality in Scotland: 1970–9.
J Epidemiol Comm Health, 36 (1982), pp. 282-288
[35.]
M.R. Rip, C.S. Keen, D.I. Woods.
Intra-urban variations of neonatal and post-neonatal mortality in a developing city.
Soc Sci Med, 25 (1987), pp. 889-894
[36.]
C. Borrell, A. Arias, M. Tristán.
Mortalitat agregada a la ciutat de Barcelona (1983–1989). Anàlisi per barris municipals.
Sèrie Estadístiques de Salut, (1992),
[37.]
V. Carstairs.
Small area analysis and health service research.
Comm Med, 3 (1981), pp. 131-139
[38.]
P. Paul-Shaheen, J.D. Clark, D. Williams.
Small area analysis: a review and analysis of the North American Literature.
J Health Politics and Law, 12 (1987), pp. 741-808
[39.]
H. Silcock.
The comparison of occupational mortality rates.
Popul Stud, 13 (1959), pp. 183-192
[40.]
Rué M. Borrell C. Los métodos de estandarización de tasas Revisiones en Salud Pública 1993 (en prensa)

Aquest projecte va rebre suport econòmic del Fondo de Investigaciones Sanitarias (90 E/0497)

Resultats parcials d'aquestestudi esvan presentar al IV Congreso de la SESPAS (València 1991) i al I Congreso Iberoamericano deEpidemiología (Granada 1992).

Copyright © 1993. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Opciones de artículo
Herramientas
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?