Información de la revista
Vol. 2. Núm. 4.
Páginas 4-8 (Enero - Febrero 1988)
Respuestas rápidas
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 2. Núm. 4.
Páginas 4-8 (Enero - Febrero 1988)
Open Access
Desigualtats de salut a barcelona*
Inequallties In Health In Barcelona
Desiguldades de Salut en Barcelona
Visitas
4249
Jordi Alonso Caballero**, Josep Maria Antó Boqué
Servei d’Estudis Epidemiológics i Mediambientals. Área de Salut Pública. Ajuntament de Barcelona
Este artículo ha recibido

Under a Creative Commons license
Información del artículo
Resum

L’Àrea de Salut de Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat un Sistema d’Inlormació Sanitària basat en les estadístiques vitals, l'Enquesta de Salut per Entrevista periódica i l'Enquesta d'Altes Hospitalàries i altres estudis «ad hoc». L'anàlisi d'aquestes fonts d'inlormació permet de comparar la salut i l'ús de serveis sanitaris en dilerents subgrups de la població. En aquest estudi es comparen les dades de mortalitat, morbiditat i ús de serveis sanitaris de la població segons les característiques sòcio-econòmiques. Les diferències en la mortalitat del districte més deprimit de la ciutat (districte I) i el districte més privilegiat (districte V) són importants, i consistents. Per a diferents causes de mort «prevenible», el rang entre les Raons de Mortalitat Estándard (RME) és d'1,3 a 3,4 sempre en contra del districte I. D'altra banda, la classe social IV–V té més problemes de salut percebuda que la classe I–II i té menys accés al metge, al dentista i a l'hospital quan es té en compte un mateix grau de necessitat (raó ús/necessitat d'1 i 1,3 respectivament).

El Sistema d'Informació Sanitària (SIS) és un mitjà adequat per a l'estudi de les diferències en salut en l'àmbit local, alhora és l'instrument adient per a la seva monitorització. El SIS ha d'ésser la base en l'establiment de programes d'intervenció per tal de disminuir les desigualtats en salut.

Paraules clau:
Sistema d'Informació Sanitària
Mortalitat
Morbiditat
Ús de serveis
Status sòcio-econòmic
Desigualtats
Summary

The Departement of Public Health of the Council of Barcelona has developed a Health Inlormation System based on vital statistics, Periodic Health Interview Surveys and Hospital Discharges Surveys and other ad hoc studies. The analisys of these information sources permits to compare the health status and the use of services of various subpopulation groups. In this study we compare mortality, morbidity and health services use data of the population, regarding to the socio-economic chracteristics. The differences between the mortality in the poorest district of the city (district I) and that of the richest one (district V) are important and consistent. The range of the ratios between Standard Mortality Ratios (SMR) for various causes of death varies from 1.3 to 3.4, always against district I. On the other hand, social class IV–V has more perceived health problems than class I–II (5.4 bed days and 4.4 bed days, respectively), and it also has less access to the physician, and to the hospital when taking into account an equal level of need (use/need ratio of 1 and 1.3 respectively).

The Health Information System (HIS) is an adequate instrument for studying differences in health at the local level and it is also the tool for monitoring these differences. The HIS has to provide the baseline data for establishing programmes of intervention in order to diminish inequalities in health.

Key words:
Health Information System
Mortality
Morbidity
Use of services
Socioeconomic class
Inequalities
Resumen

El Área de Salud Pública del Ayuntamiento de Barcelona ha desarrollado un Sistema de Información Sanitaria basado en las estadísticas vitales, la Encuesta de Salud por Entrevista periódica y la Encuesta de Altas Hospitalarias y otros estudios «ad hoc». El análisis de dichas fuentes de información permite comparar la salud y el uso de los servicios sanitarios en diferentes subgrupos de la población. En este estudio se comparan los datos de mortalidad, morbilidad y uso de servicios sanitarios de la población, partiendo de sus características socio-económicas. Las diferencias entre la mortalidad del distrito más deprimido de la ciudad (distrito I) y la del distrito más privilegiado (distrito V) son importantes, consistentes. Para diferentes causas de muerte «preferible», el rango entre las razones de mortalidad estandar (RME) es de 1,3 a 3,4 siempre en contra del distrito I. Por otro lado, la clase social IV–V tiene más problemas de salud percibida que la clase I–II (5,4 días/cama y 4,4 respectivamente) y tiene menos acceso al médico, al dentista y al hospital, teniendo en cuenta un mismo grado de necesidad (razón uso/necesidad de 1 y 1,3 respectivamente).

El Sistema de Información Sanitaria (SIS) es un medio adecuado para el estudio de las diferencias en salud en el ámbito local y a la vez es el instrumento idóneo para su monitorización. El SIS ha de ser la base en el establecimiento de programnas de intervención para disminuir las desigualdades en el ámbito de la salud.

Palabras clave:
Sistema de Información Sanitaria
Mortalidad
Morbilidad
Uso de servicios
Estatutos socioeconómicos
Desigualdades
El Texto completo está disponible en PDF
Bibliografía
[1.]
A. Antonovsky.
Social class and the major cardiovascular diseases.
J Chron Dis, 21 (1968), pp. 65-106
[2.]
R. Mare.
Socioeconomic effects on child mortality in the United States.
Am J Public Health, 6 (1982), pp. 539-547
[3.]
M. Marmot, M. Shipley, G. Rose.
Inequalities in death. Specific explanations of a general pattern?.
Lancet, ii (1984), pp. 1003-1005
[4.]
P. Townsend, N. Davidson.
Inequalities in health.
[5.]
M. Blaxter.
Evidence of inequalities in health from a national survey.
Lancet, ii (1987), pp. 30-33
[6.]
S. Hunt, J. McEwen, S. McKenna.
Social inequalities and perceived health.
Effective Health Care, 4 (1985), pp. 151-160
[7.]
L. Wyszewianski, A. Donabedian.
Equity in the distribution of quality of care.
Med Care, 12 (1981), pp. 28-56
[8.]
J. Yergan, A.B. Flood, J. Logerto, P. Diehr.
Relationship between patient race and the intensity of hospital services.
Med Care, 7 (1987), pp. 592-603
[9.]
P. Towsend, D. Simpson, N. Tibbs.
Inequalities in the city of Bristol: a preliminary review of statistical evídence.
Int J Health Serv, 4 (1985), pp. 637-663
[10.]
M. Hayes.
Health inequalities in Liverpool.
[11.]
A. Companys.
Mortalitat a la ciutat de Barcelona, 1985. Sèries Estadóstiques de salut.
[12.]
F. García Benavides.
Fiabilidad de las estadísticas de mortalidad.
pp. 44-45
[13.]
J.M. Antó, A. Companys, A. Domingo.
Enquesta de salut de Barcelona.
[14.]
J. Alonso, J.M. Antó.
Enquesta de salut de Barcelona.
[15.]
A. Domingo.
Néixer a Barcelona.
[16.]
J.P. Vanderbroucke.
A shortcut method for calculating the 95 per cent confidence interval of the standardized mortality ratio.
Am J Epidemiol, 115 (1982), pp. 303-304
[17.]
Office of Population Censuses and Surveys.
Classification of Occupations.
[18.]
D. Blane.
Inequality and social class.
Sociology as applied to medicine, pp. 113-123
[19.]
H. Abramson, R. Gofin, H. Pridan, J. Gofin.
Indicators of social class. A comparative appraisal of measures for use in epidemiological studies.
Soc Sci Med, 16 (1982), pp. 1739-1746
[20.]
R. Andersen.
Health status indices and access to medical care.
Am J Public Health, 5 (1978), pp. 458-463
[21.]
D. Rutstein, W. Berenberg, T. Chalmers, C. Child, A. Fishman, E. Perrin.
Measuring the quality of medical Care (Second ravis ion of Tables, May 1980).
N Eng J Med, 294 (1976), pp. 582-588
[22.]
D. Kleinbaum, L. Kupper, H. Morgenstern.
Epidemiologic Research. Principles and quantitative methods.
pp. 81
[23.]
E. Grifell, J. Alonso, J.M. Antó.
Medición de la calidad de vida de la población general de Barcelona, a Iravés del Perfil de Salud de Nottingham.
Libro de Comunicaciones y Conferencias, pp. 257
[24.]
National Center for Health Statistics.
Current estimates from the National Health Interview Survey, United States 1985.
Vital and Health Statistcs,
[25.]
Office of Population Censuses and Surveys.
General Household Survey 1980.
[26.]
Anónimo.
La santé des Canadiens. Rapport de l'Enquete Santé Canada.
[27.]
T. Purola, E. Kalimo, K. Nyama.
Health services use and health status under National Sickness Insurance. An Evaluative Resurvey of Finland.
[28.]
R. Kaplan, J.W. Bush, C. Berry.
Health status: types of validity and the Index of Well-being.
Health Serv Res, (1976), pp. 478-507
[29.]
A. Cartwright.
Health surveys in practice and in potential.
pp. 15-23
[30.]
D. Mechanic, M. Newton.
Some problems in the analysis of morbidity data.
J Chron Dis, (1965), pp. 569-580
[31.]
A. Kroeger.
Response errors and other problems of health interview surveys in developing countries.
Wld Health Satat Quart, 1 (1985), pp. 15-37
[32.]
A. Lilienfeld, D. Lilienfeld.
Foundations of Epidemiology.
2nd ed, pp. 133-165
[33.]
L. Breslow.
Personal Health Services.
Maxcy Rosenaud Public Health and Preventive Medicine, pp. 1967-1999
[34.]
M. Marmot, M. McDowall.
Mortality decline and widening social inequalities.
Lancet, ii (1986), pp. 274-276
[35.]
X. Castells, S. Sanjosé, J.I. Cuervo.
Frecuentación hospitalaria estandarizada por grupos de edad y sexo.
Gaseta Sanitaria de Barcelona, 26 (1986), pp. 48-56
[36.]
Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD).
Measuring Health Care 1960–1983.
[37.]
World Health Organisation (WHO).
Global strategy for health all by the year 2000.
[38.]
J.M. Antó, J. Alonso.
A health profile for use in Spain.
Am J Public Health, 6 (1986), pp. 711
[39.]
S. Hunt, S. McKenna, J. McEwen, E. Backett, J. Williams, E. Papp.
A quantitative approach to perceived health status: a valldation study.
J Epidemial Community Health, 34 (1980), pp. 281-286
[40.]
S. Hunt, S. McKenna, J. McEwen, J. Williams, E. Papp.
The Nottingham Health Profile:subjective health status and medical consultations.
Soc Sci Med, 3 (1981), pp. 221-229

Una versió anterior d’aquest article va ésser presentada al XI Scientific Meeting of the International Epidemiological Association. Helsinki. Agost, 1987.

Copyright © 1988. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Opciones de artículo
Herramientas
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?