Información de la revista
Vol. 16. Núm. 2.
Páginas 131-138 (Marzo - Abril 2002)
Respuestas rápidas
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 16. Núm. 2.
Páginas 131-138 (Marzo - Abril 2002)
Open Access
Factores asociados con la intención de fumar y el inicio del hábito tabáquico en escolares: resultados del estudio ESFA en Barcelona
Factors associated with smoking and the intention to smoke in secondary school pupils: results of the ESFA project in Barcelona, Spain
Visitas
4703
M. Nebot
Autor para correspondencia
Mnebot@imsb.bcn.es

Correspondencia: Dr. Manel Nebot. Servicio de Promoción de la Salud. Instituto Municipal de Salud Pública de Barcelona. Pza. Lesseps, 1. 08023 Barcelona.
, Z. Tomás, C. Ariza, S. Valmayor
Institut Municipal de Salut Pública. Barcelona.
A. Muddea
a University of Maastricht. The Netherlands.
Este artículo ha recibido

Under a Creative Commons license
Información del artículo
Resumen
Objetivo

Describir los factores asociados con el consumo de tabaco y la intención de fumar en el futuro en una muestra representativa de escolares de primer curso de educación secundaria en Barcelona.

Sujetos y métodos

Se seleccionaron 37 escuelas al azar para participar en la evaluación de un programa europeo de prevención del tabaquismo (European Smoking prevention Frame Approach, proyecto ESFA). En estas escuelas 1.041 alumnos de primer curso de Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO) contestaron a un cuestionario diseñado por la Universidad de Maastricht para estudiar las actitudes y conductas relacionadas con diversos comportamientos, incluyendo el consumo de tabaco.

Resultados

El 9,8% de los chicos y el 12,6% de las chicas manifestaron fumar de forma regular u ocasional. Entre los no fumadores, un 61,4% de los chicos y un 73,3% de las chicas declararon tener intención de fumar en el futuro. En los chicos, los determinantes del consumo son la norma social (odds ratio [OR] = 2,5; intervalo de confianza [IC] del 95%, 1,2–5,2), el consumo de tabaco por parte de los hermanos (OR = 2,4; IC del 95%, 1,1–5,2), las actitudes contrarias al consumo (OR = 0,3; IC del 95%, 0,1–0,6), la práctica de deporte en el tiempo libre (OR = 0,3; IC del 95%, 0,1–0,7) y el dinero semanal disponible (OR = 3,2; IC del 95%, 1,5–6,8), mientras que la intención únicamente se asoció de forma significativa a las actitudes contrarias (OR = 0,3; IC del 95%, 0,2–0,5). Para las chicas, el consumo se asoció a la presión (OR = 2,5; IC del 95%, 1,2–5,0) y el consumo (OR = 6,0; IC del 95%, 2,4–15,4) por parte de los amigos, y las actitudes contrarias (OR = 0,2; IC del 95%, 0,1–0,4), mientras que la intención se halla asociada a las actitudes contrarias (OR = 0,4; IC del 95%, 0,2–0,6) y pasar tiempo libre en la calle (OR = 2,1; IC del 95%, 1,3–3,5).

Conclusiones

Los resultados corroboran la necesidad de abordar simultáneamente los distintos factores relacionados con el inicio del tabaquismo, incluyendo las actitudes, la influencia de las personas del entorno inmediato y la utilizacion del tiempo libre.

Palabras clave:
Tabaquismo escolar
Prevención
Adolescentes
Comportamiento
Summary
Objective

To describe the factors asssociated with smoking and intention to smoke among a representative sample of firstgrade pupils of secondary education (12–13 years old) in Barcelona.

Subjects and methods

37 secondary schools were randomly selected to evaluate the impact of a European-wide smoking prevention program (European Smoking prevention Frame Approach, ESFA project). In these schools, 1041 pupils of first grade of secondary education responded to a questionnaire designed at the University of Maastricht to study life-style attitudes and behaviours, mainly smoking.

Results

9.8% of boys and 12.6% of girls declared to smoke either regulary or ocasionally. Among the no-smokers, 61.4% of the boys and 73.3% of the girls reported to have the intention to smoke in the future. Among the boys, factors associated with smoking included social norms (odds ratio [OR] = 2.5; 95% confidence interval [CI]: 1.2–5.2), smoking by siblings (OR = 2.4; 95% CI, 1.1–5.2), attitudes against smoking (OR = 0.3; 95% CI, 0.1–0.6), practicing some sports in the leisure time (OR = 0.3; 95% CI, 0.1–0.7) and having more available pocket money (OR = 3.2; 95% CI, 1.5–6.8). Intention to smoke was only related to attitudes (OR = 0.3; 95% CI, 0.2–0.5). Among girls, smoking was associated to perceived pressure to smoke (OR = 2.5; 95% CI, 1.2–5.0), consumption by friends (OR = 6.0; 95% CI, 2.4–15.4) and attitudes against smoking (OR = 0.2; 95% CI, 0.1–0.4), while intention was only associated to attitudes (OR = 0.4; 95% CI, 0.2–0.6) and hanging out in the street in the leisure time (OR = 2.2; 95% CI, 0.3–3.5).

Conclusions

The results stress the need to deal simultaneoulsy with the different factors associated to smoking initiation and attitude shaping, including cognitive factors, environmental factors, and patterns of leisure time utilization.

Key words:
Smoking
Pupils
Adolescents
Prevention
Behaviour
El Texto completo está disponible en PDF
Bibliografía
[1.]
A. King, B. Wold, C. Tudor-Smith, Y. Harel.
The health of youth. A cross-national survey.
[2.]
J.C. Surís, N. Parera.
Enquesta de salut als adolescents escolaritzats de la ciutat de Barcelona 1993.
[3.]
J.R. Villalbí, R. Vives, M. Nebot, E. Díez, M. Ballestín.
El tabaco y los escolares: contexto, opiniones y comportamiento.
Med Clin (Barc), 110 (1998), pp. 579-581
[4.]
C. Ariza, M. Nebot.
Factores asociados al consumo de tabaco en una muestra de escolares de enseñanza primaria y secundaria.
Gac Sanit, 9 (1995), pp. 101-109
[5.]
J.C. Surís, N. Parera.
Enquesta de salut als adolescents escolaritzats de la ciutat de Barcelona 1999.
[6.]
Departament de Sanitat i Seguretat Social.
15 anys de lluita contra el tabac a Catalunya.
[7.]
E. Díez, M. Nebot, J. Barniol, J.R. Villalbí, O. Juárez.
Conductes de salut dels joves escolaritzats de secundària.
Barcelona Societat, 5 (1998), pp. 48-53
[8.]
B.R. Flay, F.B. Hu, O. Siddiqui, L.E. Day, D. Hedeker, J. Petraitis, et al.
Differential influence of parental smoking and friends smoking on adolescent initiation and escalation of smoking.
J Health Soc Behav, 35 (1994), pp. 248-265
[9.]
J.R. Villalbí, M. Nebot, M. Ballestín.
Los adolescentes ante las sustancias adictivas: tabaco, alcohol y drogas no institucionalizadas.
Med Clin (Barc), 104 (1995), pp. 784-788
[10.]
F.J. Chaloupka.
Macro-social influences: the effects of prices and tobacco-control policies on the demand for tobacco products.
Nicotine Tob Res, 1 (1999), pp. 105S-109S
[11.]
R. Mendoza.
Consumo de alcohol y tabaco en los escolares españoles.
Comunidad y Drogas, 5-6 (1987), pp. 83-102
[12.]
U.E. Pallonen, J.O. Prochaska, W.F. Velicer, A.V. Prokhorov, N.F. Smith.
Stages of acquisition and cessation for adolescent smoking: an empirical integration.
Addict Behav, 23 (1998), pp. 303-324
[13.]
H. De Vries.
Smoking prevention in Dutch adolescents.
[14.]
L.A. Aday.
Designing and conducting health surveys.
pp. 52-55
[15.]
A. Ventura, C. Càrcel, R.M. Canals, R. García, C. Pujol, P. Tomás.
Índex de capacitat econòmica familiar II.
[16.]
E. Díez, J.R. Villalbí, M. Nebot, J. Aubà, F. Sanz.
El inicio del consumo de tabaco en escolares: estudio transversal y longitudinal de los factores predictivos.
Med Clin (Barc), 110 (1998), pp. 334-339
[17.]
E. Díez, J. Barniol, M. Nebot, O. Juárez, M. Martín, J.R. Villalbí.
Comportamientos relacionados con la salud en estudiantes de secundaria: relaciones sexuales y consumo de tabaco, alcohol y cannabis.
Gac Sanit, 12 (1998), pp. 272-280
[18.]
L. Michell, A. Amos.
Girls, pecking order and smoking.
Soc Sci Med, 44 (1997), pp. 1861-1869
[19.]
R.C. Engels, R.A. Knibbe, M.J. Drop, Y.T. De Haan.
Homogeneity of cigarette smoking within peer groups: influence or selection?.
Health Educ Behav, 24 (1997), pp. 801-811
[20.]
R.A. Stern, J.O. Prochaska, W.F. Velicer.
Stages of adolescent cigarette smoking acquisition: measurement and sample profiles.
Addict Behav, 12 (1987), pp. 319-329
[21.]
C.A. Tomeo, A.E. Field, C.S. Berkey, G.A. Colditz, A.L. Frazier.
Weight concerns, weight control behaviors, and smoking initiation.
Pediatrics, 104 (1999), pp. 918-924
[22.]
C. Serra, X. Bonfill, V. López.
Consumo y venta de tabaco en lugares públicos: evaluación del cumplimiento de la normativa vigente.
Gac Sanit, 11 (1997), pp. 55-65
[23.]
J.L. Graña.
Factores relacionados con la influencia del grupo de iguales para el consumo de drogas en adolescentes.
Psicología Conductual, 8 (2000), pp. 19-32
Copyright © 2002. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Opciones de artículo
Herramientas
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?