Información de la revista
Vol. 16. Núm. 5.
Páginas 376-384 (Septiembre - Octubre 2002)
Respuestas rápidas
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 16. Núm. 5.
Páginas 376-384 (Septiembre - Octubre 2002)
Open Access
Perfil de la casuística hospitalaria de la población inmigrante en Barcelona
(Profile of the hospital case mix of the immigrant population in Barcelona, Spain)
Visitas
6016
F. Cots
Autor para correspondencia
fcots@imas.imim.es

Correspondencia: Francesc Cots. Servei d’Estudis. Edifici Hospital del Mar. Passeig Marítim 25-29, 08003 Barcelona.
, C. Ollé, J. Varela
Institut Municipal d’Assistència Sanitària de Barcelona (IMAS). Unitat Docent de l’IMAS
X. Castellsa, R. Manzaneraa, O. Valla
a Facultat de Medicina. Universität Autònoma de Barcelona
Este artículo ha recibido

Under a Creative Commons license
Información del artículo
Resumen
Bibliografía
Descargar PDF
Estadísticas
Resumen
Objetivo

A pesar de que en los últimos 5 años la población inmigrante se ha triplicado en ciudades como Barcelona, hasta el momento no se ha evaluado de forma rigurosa el impacto de este colectivo en el sistema sanitario. El objetivo del presente estudio ha sido comparar el perfil de la hospitalización de la población inmigrante con la autóctona, desde el punto de vista de la casuística, gravedad, características demográficas y consumo de estancias.

Material y métodos

Se han analizado las 15.057 altas del Hospital del Mar de Barcelona en el año 2000. Este hospital asiste el 60% de los ingresos hospitalarios del distrito de Ciu-tat Vella, distrito que presentaba en el año 2000 un porcentaje de inmigrantes residentes del 21%. Se han comparado las características sociodemográficas y de casuística de los pacientes en razón de ser o no inmigrantes. También se ha comparado el consumo de recursos hospitalarios teniendo en cuenta la edad, la casuística (grupos relacionados por el diagnóstico) y la gravedad (severidad, complicaciones y comor-bilidades) de la patología atendida.

Resultados

La población inmigrante ha presentado una casuística distinta de la autóctona por la marcada diferencia en la edad y por su mayor tasa de fecundidad. El 33% de los ingresos de inmigrantes han sido partos. El coste medio de las altas de inmigrantes de países de renta baja valorado en consumo de estancias hospitalarias, ha sido un 30% menor que el del resto de las altas. Una vez ajustadas la edad, la casuística y la severidad, el consumo de estancias hospitalarias en la población inmigrante ha sido significativamente menor. La diferencia se ha cifrado en un 5% cuando sólo se ha ajustado por patología y en un 10% cuando han sido considerados todos los factores.

Conclusiones

Las diferencias en la casuística vienen marcadas por la edad y por las diferencias socioculturales. La pirámide de edad de la población hospitalaria inmigrante recompone la envejecida estructura de edad de los pacientes autóctonos y plantea la necesidad de recuperar el mayor peso de los servicios de ginecología-obstetricia y pediatría.

El hecho de que exista menor consumo de recursos por alta hospitalaria en la población inmigrante de países de renta baja contradice la relación esperada de inmigrante-peor situación socioeconómica-mayor intensidad de consumo de recursos por alta hospitalaria. Deben proponerse nuevas hipótesis de trabajo y análisis que permitan explicar esta realidad.

Palabras clave:
Inmigrantes
Casuística hospitalaria
Duración de la estancia
Grupos relacionados por el diagnóstico
Accesibilidad a los servicios sanitarios
Summary
Objective

Although the immigrant population in cities such as Barcelona has tripled in the last five years, until now the impact of this group on the health system has not been rigorously evaluated. The aim of this study was to compare hospital resource utilization among the immigrant population with that among the native population through case mix, demographic characteristics and hospital day use.

Material and methods

We analyzed 15,057 discharges from Hospital del Mar in Barcelona in 2000. This hospital attends 60% of admissions from the Ciutat Vella district. In 2000, 21% of the population of this district were immigrants. Socio-demographic patient characteristics and case mix were compared between the immigrant and the native population. Hospital resource use was compared according to age, case mix (diagnosis related groups) and seriousness (severity, complications and comorbidities) of the events requiring medical care.

Results

The case mix of the immigrant population differed from that of the autochthonous population due to pronounced ge differences and a higher fertility rate. Thirty-three percent of immigrant admissions were for deliveries. The mean cost of discharge of immigrants from low-income countries was 30% lower than that for the remaining discharges. After adjusting for age, case mix and severity, length of stay among the immigrant population was significantly shorter. A 5% reduction was found after adjusting for case mix and a 10% reduction was found when all the factors were considered.

Conclusions

Case mix differences are due to age and sociocultural factors. Immigrants are rejuvenating the ageing native population and the role of gynecology-obstetrics and pediatrics needs to be increased. The finding that resource use per discharge is lower among immigrants from low-income countries contradicts the expectation that lower socioeconomic status leads to higher hospital resource use intensity. Therefore, new hypotheses and analyses that explain this situation should be put forward.

Key words:
Immigrants
Hospital case mix
Diagnoses related groups
Length of stay
Health services accessibility
El Texto completo está disponible en PDF
Bibliografía
[1.]
Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.
Observatori de la immigració, juny 2001.
[2.]
O. Muñoz.
Barcelona cuenta ya con más ecuatorianos que marroquíes.
La Vanguardia, Vivir en Barcelona (9 de febrero 2001), pp. 5
[3.]
Cárites diocesana. Comissionat de l’alcaldia per a la defensa dels drets civils, editor.
Observatori permanent de la im-migració a Barcelona. Caritas diocesana de Barcelona V.
[4.]
M.N. Ciutat Vella ha pasado del 10% al 17% de la población inmigrante en cuatro meses. El País ed.
Barcelona, Catalunya (30 de septiembre de 2000), pp. 8
[5.]
X. Balanzó, J.L. Férnadez-Roure.
Col loqui sobre l’atenció als immigrants en els serveis d’urgéncies.
Dossiers d’Urgéncies, (2000), pp. 904-915
[6.]
P. Moren.
La UE carece de datos de salud de los immigrantes.
Diario Médico, (27 de febrero de 2001),
[7.]
S. Peiró.
Comparación de resultados en la asistencia sanitaria.
Evaluación de la calidad de la asistencia sanitaria, pp. 119-138
[8.]
A.M. Epstein, R.S. Stern, J. Tognetti, C.B. Begg, R.M. Hartley, E. Cu-mella, et al.
The association of patients’ socioeconomic characteristics with the length of hospital stay and hospital charges within diagnosis-related groups.
N Engl J Med, 318 (1988), pp. 1579-1585
[9.]
A.M. Epstein, R.S. Stern, J.S. Weissman.
Do the poor cost more? A multihospital study of patients’ socioeconomic status and use of hospital resources.
N Engl J Med, 322 (1990), pp. 1122-1128
[10.]
J.S. Weissman, R.S. Stern, A.M. Epstein.
The impact of patient socioeconomic status and other social factors on readmission: a prospective study in four Massachusetts hospitals.
Inquiry, 31 (1994), pp. 163-172
[11.]
Servei d’estudis IMAS, Servei d’informació sanitària de l’IMSP Informació sanitària dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, 2000.
[12.]
Servei d’informació sanitària. Comissionat de l’alcaldia per a la defensa dels drets civils, editor.
La salut dels immigrants. Anàlisi de les estadístiques vitals a la ciutat de Barcelona, 1993-1997.
[13.]
Cots F, Elvira D, Riu M, Torre P. XIX Jornadas AES, Zaragoza 1999; Función de los costes hospitalarios. Causas de su variabilidad y ajuste de riesgos
[14.]
A. Elixhauser, C. Steiner, R. Harris, R.M. Coffey.
Comorbidity measures for use with administrative data.
Med Care, 36 (1998), pp. 8-27
[15.]
F. Cots, L. Mercadé, X. Castells, P. Torre, M. Riu.
Risk adjustment: beyond patient’s classification systems.
Gac Sanit, 15 (2001), pp. 423-431
[16.]
M. Casas.
GRD. Una guía práctica para médicos.
[17.]
A. Briggs, A. Gray.
The distribution of health care costs and their statistical analysis for economic evaluation.
J Health Serv Res Policy, 3 (1998), pp. 233-245
[18.]
M.L. Berk, C.L. Schur, L.R. Chávez, M. Frankel.
Health care use among undocumented Latino immigrants. Is free health care the main reason why Latinos come to the United Stated? A unique look at the facts.
Health Affairs, 19 (2000), pp. 51-64
[19.]
R. Balarajan, V. Soni Raleigh.
Yuen P Hospital care among ethnic minorities in britain.
health trends, 23 (1991), pp. 90-93
[20.]
A.M. Torres, B. Sanz.
Health care provision for illegal inmigrants:should public heath be concerned?.
J Epidemiol Community Health, 54 (2000), pp. 478-479
[21.]
B. Sanz, A.M. Torres, R. Schumacher.
Características socio-demográficas y utilización de servicios sanitarios por la población inmigrante residente en un área de la Comunidad de Madrid.
Atención Primaria, 26 (2000), pp. 314-318
[22.]
N.E. Reichman, G.M. Kenney.
Prenatal care, birth outcomes and newborn hospitalization costs: patterns among hispanics in New Jersey.
Fam Plann Perspect, 30 (1998), pp. 182-187
[23.]
D. Santoro, R. Visona, L. Pusteria, G.M. Vigevani.
Migrant’s admissions to hospital: a retrospective study in Como from 1994 to 1998.
J Travel Med, 7 (2000), pp. 300-303
[24.]
K. Stronks, A. Ravelli, S.A. Reijneveld.
Immigrants in the Netherlands: equal access for equal needs?.
J Epidemiol Community Health, 55 (2001), pp. 701-707
[25.]
M. Ruiz-Beltran, J.K. Kamau.
The socio-economic and cultural impediments to well-being along the us-Mexico border.
J Community Health, 26 (2001), pp. 123-132
[26.]
R. Manzanera, J. Berenguer, J.M. Picas, J. Guanyabens.
Factors relacionats amb els consums sanitaris de la població d’una mùtua d’afiliació obligatòria (PAMEM).
Gac Sanit, 2 (1988), pp. 88-100
[27.]
R.L. Kravitz, J. Helms, R. Azari, D. Antonius, J. Melnikow.
Comparing the use of physician time and health care resources among patients speaking english, spanish and russian.
Med Care, 38 (2000), pp. 728-738
[28.]
J.R. Dunn, I. Dyck.
Social determinants of health in Canada’s immigrant population: results from national population health survey.
Soc Sci Med, 51 (2000), pp. 1573-1593
[29.]
M. Thamer, C. Richard, A. Waldman Casebeer, N. Fox Ray.
Health insurance coverage among Foreign-Born US residents: the impact of race, ethnicity, and length of residence.
Am J Public Health, 87 (1997), pp. 96-102
[30.]
S. Guendelman, H.H. Schauffer, M. Pearl.
Unfriendly shores: how immigrant children fare in U.S. health system.
Health Affairs, 20 (2001), pp. 257-266
[31.]
G. Flores, L.R. Vega.
Barriers to health care access for Latino children: a review.
Fam Medicine, 30 (1998), pp. 196-205
[32.]
Departament d’estadística. Ajuntament de Barcelona.
Índex de capacitat econòmica familiar a la ciutat de Barcelona II.
Copyright © 2002. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Opciones de artículo
Herramientas
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?